6/8/2008 San Cristóbal de las Casas
L'Alba em desperta a l'autocar. Arrosseguem les motxilles fins qualsevol bar i engoleixo uns "huevos a la mexicana". Ja ressucitats, trobem l'alberg.
San Cristóbal té molt encant. Cases baixes de colors, fusta, adob, enreixats, carrers empedrats d'una sola direcció, muntanyes miris on miris. És el primer cop que trobem captaires. Bars, restaurants, venta d'artesania... Tot està molt més orientat al gust europeu, sense perdre l'estil local. Els mercats són poc variats però les botigues són una temptació constant. Els productes duen etiquetada la cooperativa o comunitat indígena que els produeix. Es fa difícil no comprar-ho tot.
Ens quedem embadocats a cada pati interior que veiem. La Senyora Maria ens apanya unes camises i ens explica que hi ha festa al seu barri. Cal al "Cerrillo" falta gent. Hi sopem, veiem la orquesta i l'ambient. Decidim que ens agraden més les de Festes de Gràcia. De postres xurros o, més exactament, xurro. Amb crosta de sucre. Decideixo que m'agraden més els de Mèxic que els de casa.
Tornem a l'alberg a clapar. Em quedo una estona escrivint al pati. Arriben uns madrilenys. Ells tenen vi i jo tinc obridor. Gran negoci. Retirada a les 2h00 del matí.